Giny d'igualtat • Eduard Solà: agost 2010
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
giny
m 1 1 Mitjà que hom s'enginya per tal d'aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema, maquinació.

09/08/2010

Remember

Avui he estat fent còpies de seguretat del teu fotolog, més que res, per si de cas algun dia se't passa pel cap esborrar part del teu passat. No sé què penses, després de tant temps.

Aquest blog estava ben mort, eh? Bé, repassar tota la nostra història m'ha posat nostàlgic i he pensat que havia d'escriure-ho, com abans, eh? :)

Jo no he conegut ni conec gaires històries d'amor, de fet, de conèixe'n només en conec una a fons, la meva amb tu. Una història fascinant, com n'hi ha poques, d'amor incontrolat de dos adolescents que estan ben sonats. I no ho penso reduït tot a les hormones, ni molt menys.

És fascinant el que ens vam arribar a estimar, de fet queda reflectit a les teves actualitzacions, queda reflectit a tot aquest blog, als seus arxius, que per descomptat no esborraré mai, diuen que poder recordar la història de la nostra vida està bé per no repetir els mateixos errors, en podeu estar segurs que jo no la repasso per això... ja ho tinc ben clar.

El fet que jo pogués fer 1 hora i mitja de tren per venir-te a veure mitja hora i tornar a fer el mateix trajecte em demostra que el que sentia, jo almenys, era amor, amor sincer i veritable, d'aquells que es poden tocar amb les mans perquè ens l'imaginem materialment. He recordat la meva primera esquiada, uns moments que no repetiré mai i que queden en el record... les caigudes a la pista blava, les nostres emprenyades hahahah... és ben anecdòtic tot plegat, i que ho comenti just ara que ja en fa 3 anys i mig (crec). Saps què? Sabeu què? No me'n penedeixo de RES, d'absolutament RES, i he de dir, ara sí, que aquells mesos van ser els millors, els més plens, els més guais de la meva curta vida.

Durant aquests darrers dos anys he canviat, i he canviat molt, m'han passat moltes coses, i segueixo recordant-ho tot, només em cal situar-me, i n'estic segur que tu també ho recordes, en alguna ocasió, i repasses el fotolog i t'emociones com faig jo, és molt bonic poder-ho fer.

N'estic orgullós que hagis format part de la meva vida.




No sé si llegiràs això, però si ho llegeixes, dóna senyals de vida, dona! :)


Bona nit.

Si passeu per aquí, sigueu qui sigueu, comenteu!


d'un amor boig, com pluja seca...