Comptat i debatut

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols. Amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.
País de paisatge hipotecat. Venut a la divina providència. Som hereus irresponsables i curts de mires.
País que fuig de la lectura. No siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional i nacional que necessita.
País que aspira a sucursal. Sanament regionalista. Educadament dòcil. Infinitament alienat.
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa. Que assumeixen el rol indigne d’engranatge. Que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions. Capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i de l’auto-odi. Que nega i neutralitza però no basteix. Que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic. Desmemoriat. Que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat. De l’ortodòxia i el discurs unívoc. Retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular. Governants que són titelles dels empresaris. Amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
País anònim. Sense símbols. A la deriva del temps i de l’espai.
País de putes. Lladres i capellans. Especuladors i proxenetes. Taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.

Pau Alabajos