Joan Casals, un exemple

Bé, potser ningú coneix aquest home, va ser una persona molt bona en el seu moment, i se'l continua estimant, aquí en teniu la prova:


"
L'avi Joan

Sabeu que en recordo d'ell?

Que li agradava dibuixar, i que ho feia molt bé. Ho confirmo amb un dibuix que va fer amb nosaltres un estiu a l'hotel d'Altafulla. També sé que li agradava la xocolata, i que va néixer al dia del meu sant, perquè ho celebràvem junts a Ridor. Recordo que quan el Marcel i jo érem petits venia cada nit a casa nostra i, acotxats al llit, ens explicava històries del Tintin que passaven a Ridor amb nosaltres dos de protagonistes. Cada nit. Sé que em feia por, era un home molt seriós, però molt bo. Tinc una imatge seva amb un barret i un bastó passejant per els boscos de Ridor, i una altra d'ell podant els pins petits. Ens va ensenyar a fer-ho. Recordo que quan va caure per les escales i el vam anar a veure a l'hospital no me'l van deixar veure. I que quan unes setmanes més tard va sortir d'allà i va tornar a casa tenia l'ull esquerre de color lila, tal com si el dugués pintat. Em sembla que va ser l'última vegada que el vaig veure en vida, perquè l'únic que recordo després és l'església de Crist Rei, el taüt allà davant, jo plorant desesperada a primera fila a la falda de la mare. La mare plorant. Els masovers de Ridor plorant. El pare s'aguantava les llàgrimes. I després tinc la imatge del taüt passant pel passadís i jo volent llençar'm-hi al damunt i la mare agafant-me. Em sembla que la iaia també feia un esforç per aguantar-se les llàgrimes. Al cementiri no hi vaig voler entrar, i el pare tampoc va voler que hi entrés. Així que el Marcel, el Josep Maria, l'Ignasi i jo vam tornar a casa amb el tiet Jordi.

I avui m'ha vingut per recordar-lo, no sé ni quin dia de maig de no sé quin any va morir. Sé que feia P4 o P5, perquè recordo la mestra que em preguntava si volia estar a la classe o volia anar a casa. Sé que li vaig dir que no em feia res quedar-me a l'escola. I la veritat és que no sé si ho vaig dir de debò o no.

El que sí que sé segur és que m'hagués agradat conèixer el meu avi.
M'agradaria saber com serien les coses amb ell."

Ho ha escrit la Irena, i no li he dit que ho publicava al meu blog, per què potser no m'hagués deixat.

Què he de dir jo d'aquest home?

Doncs poques coses, per què la majoria les dedueixo, i tot i que són bones, no m'agrada posar coses que no són certes i que potser poden ofendre a algú.

Sé que era un dels homes més llestos i intel·ligents de la seva època i que pensava en els treballadors de la seva empresa, sí, era empresari, per mi, model·lic.

Segons he llegit a la seva web, era un home amb una ment molt avançada per l'època que vivia, i va muntar una empresa contra la corrosió i la polució atmosfèrica.

Mireu, en sé poques coses, i pel que dedueixo, l'admiro i crec que era un home exemplar, un exemple que haurien de seguir els empresaris i polítics actuals, un home que es preocupava per la terra i per la gent de la terra.

En definitiva, era l'avi de la Irena i tot i no ser-hi, m'hauria agradat sentir els seus pensament socials i econòmics, crec en el seu sistema, i d'aquí uns dies em llegiré un dels seus llibres.


Per més informació: Web

Salut!