Molts pensen que quedar-se a casa davant el PC és una activitat inútil per acabar amb el capitalisme, s'equivoquen.
Som molts els que ens estem cada dia davant el PC treballant (lliurement) per poder oferir un Sistema Operatiu lliure, i una serie de programes lliures de distribuïr i editar. Moltes vegades aquest concepte es compara amb les poques ganes de moure's de la cadira per passar a l'acció, però no és cert. Des del PC es fan moltes coses.
Pel mateix preu, a aquests que prediquen de revolucionaris i anti-sistemes, se'ls hauria de retreure que el seu PC funcionés per mitjà d'un Sistema Operatiu no lliure, patentat, i per tant, afavorit pel sistema que intenten enderrocar, però que creix per un altre camí que a vegades s'oblida, la informàtica.
Fa mooolts anys, un senyor anomenat Bill Gates neix, i amb ell neix també una altra manera d'entendre el capitalisme, Bill Gates ha construït el capitalisme informàtic, el que aquest no esperava, però, és que us anys després un altre senyor inventés el socialisme informàtic, bé, no va ser un sol senyor, qui va inventar i ha fet crèixer aquest socialisme aplicat a la informàtica, foren Richard Stallman i un bon grapat d'altre gent, anomenada hackers o programadors que varen desenvolupar aquest socialisme i que avui en dia encara desenvolupen.
Si realment sou tan revolucionaris i anticapitalistes, passeu del Sistema Operatiu que us ofereix capitalisme i adquiriu un altre Sistema Operatiu que us enviarà socialisme, passeu-vos a GNU/Linux.
A partir d'ara, m'agradaria rebre força correus i/o missatges instantanis demanant-me ajuda per poder instal·lar aquest sistema operatiu: eduard.1714@gmail.com
Si no treballeu en un ordinador lliure, no sereu mai lliures, perquè els ordinadors són el futur, i el futur dels ordinadors l'hem d'escollir nosaltres, tenim dues opcions, capitalisme informàtic o socialisme informàtic. Què decidiu?
Jo ja he decidit.
Salut!
m 1 1 Mitjà que hom s'enginya per tal d'aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema, maquinació.
20/12/2007
Militar pel programari lliure
17/12/2007
Junts l'acabarem portant
Nou anunci de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, aquí el teniu:
El vídeo intenta dir que els catalans no podem portar la nostra samarreta oficialment quan juguem a futbol, per tant, cada cop que una persona toca la pilota, se l'ha de treure.
12/12/2007
Primera avaluació
Bé, aquí penjo les notes de la primera avaluació.
Cicle Formatiu de Grau Mitjà - Formació Professional d'Explotació de Sistemes Informàtics (Informàtica)
- SOMM: 7
- IMAOC: 7
- IMSXL: 3
- IMESI: 4
- RET: 5
- CELE (Anglès): 5
Projecte Hardy Heron en marxa
La nova versió de l'Ubuntu, la 8.04, o Hardy Heron ja s'està desenvolupant, programadors de tots els països editen l'anterior versió per poder fer-la més perfecte que ara, la versió alfa 1 de la Hardy Heron, o Ubuntu Hardy Heron ja està en marxa, l'any que vé sortirà i haurem d'actualitzar.
Espero que a la que va després de la Hardy ja hi pugui aportar els meus coneixements, i ajudar a millorar aquest sistema operatiu tan i tan perfecte.
Salut i programari lliure!
11/12/2007
5 mesos, cony!
I tant Irèna, recordo cada un dels moments que varem passar aquell 11 de juliol, recordo imatges de tu i jo corrent cap al cine, perquè arribavem tard, em venen moltes imatges al cap, i no en sé triar cap, totes tenen la mateixa importància, perquè totes són amb tu.
Recordo aquells dies inacabables els quals ens passavem fins les 4 de la matinada parlant i parlant, i mirant-nos, i jo que no tenia l'ordinador normal bé, i havia d'anar amb el portatil, tinc moltes imatges d'aquells dies abans de marxar de colònies. També recordo les colonies, uns dies que vaig passar molt malament, però que tenia amics al costat que me'ls feien passar mínimament bé (ja us sentireu identificats), les ganes d'engegar-ho tot a la merda, perquè et necessitava, eres lluny i et necessitava.
Recordo aquell 30 de juliol, jo arribava tard i tu m'esperaves a sota en Macià, com sempre, et vaig veure i no vaig poder retenir les ganes d'abraçar-te, abraçar-te i abraçar-te, de no deixar-te anar, tenia ganes de fondre'm als teus braços, recordes? Recordes que volíem trucar a aquella colla i que no tenien saldo, cap dels dos? I que vam anar a una cabina i se'm va quedar 50 cèntims? Recordar això és molt emocionant, em fa sentir feliç, el noi més feliç de tota Catalunya (perquè segur que n'hi ha molts més arreu del món).
Recordo el primer dia que vaig arribar a casa teva, haviem quedat per anar a veure el Gamper, jo portava una samarreta antimadridista i tu portaves una samarreta amb una vaca (o un ruc) que hi posava Vall D'Aran, i uns pantalons grisos, em vas venir a buscar a l'estació, i vam pujar caminant, tenies ganes d'ensenyar-me on vivies, però una mica de por perquè dubtaves de si jo ho acceptaria. Vam arribar a casa i vam entrar pel garaig, hi havia ton pare dinant i recordo que el vaig saludar donant-li la mà, recordo que vam tancar la porta de la cuina i em vas ensenyar tota la casa, em vas fer triar l'habitació per anar a estimar-nos, i vam triar la del piano, perquè era l'única que tenia pany i llit. Va arribar ta mare i ens vam aixecar per anar a rebre-la, i jo recordo que primer em vaig quedar molt tallat, i no em vaig atrevir a fer-li dos petons. Vam pujar a la teva habitació i després vam baixar a vigilar la Núria, perquè deia que es volia banyar, i ta mare marxava. Ens vam estar a la gespa una bona estona, vigilant que ta germana no prengués mal.
I què n'ha sorgit d'això? D'aquests petits moments junts, d'aquesta relació que de seguida es va anar fent gran? Un amor que durarà tota la vida, i ja no dic només de part meva, sinó de part dels dos.
Perquè m'aguantes les neures (que no són poques).
Perquè amb tu em sento bé, em sento estimat, i això és el millor que et pot donar la vida, sentir-se estimat és un sentiment que supera tots els altres.
Sé que prentenies superar-me amb l'entrada del teu flog, però no, a mi no em superes, en això kek, em superes amb moltes altres coses que ja m'agrada que em superis, i que no diré.
Ara mateix, acabo d'escriure això i no sé quina foto posar, una de vella, d'aquells primers dies a casa teva? Vinga va! Una del primer dia que em vaig quedar a dormir.
Tots sabeu que tinc una memòria de peix, però que quan faig servir el buscador, ho trobo tot.
El meu cap és com un sistema de fitxers, està clar que trio l'ext3, és molt millor que el FAT o el NTFS. Molts arxius els deixo aparcats, i després no els recordo de res, però d'altres els recordo perfectament.
I no m'enrotllaré més, que ja sé que s'us fa pesat ;)
Res, que agraeixo tot el que em dones, que no és poc, que vull passar el que em queda de vida (esperem que sigui molt temps) amb tu.
P.D: Potser em posen ulleres (H)
Recordes això?
Et necessito...
t'estimo.
I això?
Puc passar les nits en vetlla si no dorms,
puc provar d´espantar tots els teus malsons,
dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no puc cantar-te a cau d´orella una cançó.
Tu i jo ja sabem de què va, així que no cal que faci comentaris.
Apa gent, gràcies per haver aguantat aquest rotllo, i gràcies per aguantar aquest rotllo de parella, que fa molta ràbia però que sé que us estimeu. Salut!
Lliçons sobre els recursos humans i les noves tecnologies
L’escombriaire de Microsoft
Un home perd la seva feina i, després de buscar durant diversos mesos, acudeix a una entrevista a l’empresa Microsoft, que busca escombriaires.
El gerent de RR.HH. li pregunta les seves dades, el fa escombrar, el felicita i li diu: “el lloc és seu. Doni’m el seu e-mail i li enviaré el dia i l’hora en què s’haurà de presentar”.
L’home, desconsolat, li contesta que no té e-mail i el gerent de RR.HH. li diu que ho lamenta molt però que si no té e-mail, virtualment no existeix, i que com que no existeix no li pot donar la feina.
L’home surt desesperat. No sap què fer. Té només 2,5 € a la butxaca. Llavors decideix anar a una parada de fruita i verdura del mercat i compra una caixa de tomàquets de 10 kg. Després va casa per casa venent el quilo de tomàquets a 50 cèntims. En menys de 2 hores havia duplicat els seus diners. Llavors va repetir la mateixa operació tres vegades més. Després se’n va anar a sopar a un xiringuito per 5 € i va tornar cap a casa amb 15 €.
Se’n va adonar que d’aquesta manera podia sobreviure, i cada vegada surt més d’hora i torna més tard i així duplica, triplica i fins i tot quatriplica els diners en un sol dia. Amb bastant sort al seu favor, aconsegueix comprar una furgoneta que al cap d’un any canvia per un camió, i al cap de tres anys ja té una petita flota de furgonetes, monovolums i camions.
Després de 5 anys, el bon home era amo d’una de les principals distribuïdores alimentàries del país.
Llavors rep un assegurador de vida, i quan acaba la conversa, aquest últim li diu que li doni l’e-mail per enviar-li la pòlissa. I l’home li contesta que no té e-mail i l’assegurador li diu: “si vostè no té e-mail i ha aconseguit construir aquest imperi, no vull ni imaginar-me el que seria si tingués correu electrònic...”.
I l’home respon: “Seria escombriaire de Microsoft”.
Lliçó 1: Internet no et soluciona la vida.
Lliçó 2: Si treballes pel teu compte i tens sort pots ser milionari.
Lliçó 3: Si vols ser escombriaire de Microsoft has de tenir e-mail.
Observació: Si això t’ha arribat per e-mail, llavors és molt probable que estiguis més a prop de ser escombriaire de Microsoft que multimilionari.
Lliçó 4: Cada dia t’has d’aixecar més d’hora i arribar més tard a casa.
Lliçó 5: Si la teva parella no ven tomàquets amb tu i cada dia arribes més tard, algun dia et demanarà el divorci i se t’emportarà la meitat dels euros que hagis guanyat.
10/12/2007
Més que un club

Normalment és un club criticat per la majoria de socialistes de tot el món per la seva capitalització, per la gran quantitat de diners que mou.
El Barça, un club capitalista, injust i desigualitari destina 1.500.000 milions d'euros l'any per millorar la qualitat de vida dels nens de Swatzilàndia.
Swatzilàndia és un país en el qual un 40% de la població té el VIH, la SIDA, vaja. El Barça ajuda a aquesta comunitat de persones, aportant gran material, construïnt hospitals de campanya per tractar als nens i mares infectats, impulsa l'ús del preservatiu, en definitiva, millora la qualitat de v¡da d'aquests nens que no tenen cap culpa de viure i d'haver nascut en un país que encara no ha estat desenvolupat.
Avui he vist un reportatge sobre això a l'Entre Linies, el programa de TV3 que fan després de Ventdelplà, la veritat, m'ha sorprès veure a una persona de classe alta, un burgès que li sobren els diners, que li surten per les orelles, passejar-se per aquell món tan diferent a ell mateix, m'ha sorprès veure aquella colla de nens, somrient en veure'l passar, repartint felicitat, repartint recursos a la societat no desenvolupada. No crec que el Barça es mereixi ser despreciat i malanonemant capitalista, el Barça és un club al qual li preocupa la resta de gent, el Barça està passant pels seus millors moments, el Barça reparteix il·lusió a la gent que està desilusionada i que no esperen res en aquesta vida.
El Barça construeix escoles a Swatzilàndia perquè els nens d'aquell país puguin aprendre el que no podrien aprendre si el Barça no s'hagués implicat en aquesta qüestió soldària.
Crec que Joan Laporta està essent el millor president que ha contemplat el Barça en tota la seva història, un president solidari, que li importa l'altre gent, que li importa el bon joc de l'equip que presideix, però que fa del Barça el millor club del món, fa del Barça més que un club.
Quants clubs trobarem, i més rics que el Barça, que facin tals accions solidàries? CAP! Ni el Chelsea, ni el Madrid, ni el Milan, cap equip s'involucra en aquesta situació de pobresa que viuen aquests nens.
Haguessiu hagut de veure la cara d'aquella colla de nens, sense una roba digna, amb aquells ullets d'il·lusió, quan Joan Laporta els repartia pins amb l'escut del Barça, a aquests nens se'ls ha de donar il·lusió per viure la vida, i és el que fa el Barça, repartir il·lusió arreu del món, fer que aquest món sigui menys desigualitari i més igualitari.
Gràcies.
03/12/2007
Petit recull d'acudits sobre Microsoft
Tres programadors de Linux i tres enginyers de Microsoft havien de fer un viatge en tren per assistir a un congrés.
A l'estació, els tres enginyers de Microsoft compren els seus tres respectius bitllets, i observen com els tres enginyers de Linux només compren un sol bitllet.
Un enginyer de Microsoft pregunta:
- Com viatjareu tres persones amb un sol bitllet?
El programador de Linux li respon:
- Mira i veuràs!
Total, que pugen al tren. Els enginyers de Microsoft seuen als seus respectius seients, mentre que els tres de Linux entren al lavabo, tancant la porta.
Al cap de poca estona d'arrancar el tren, arriba el revisor demanant els bitllets. Truca a la porta del lavabo i diu:
- Bitllet, si us plau.
La porta s'obre lo just i en surt una mà amb el bitllet. El revisor el marca, i continua la seva feina.
Al veure això, els enginyers de Microsoft van tenir una idea genial, i per no quedar-se fora de joc, copiarien el truc a la tornada del congrés, per estalviar-se alguns duros i demostrar-li a l'amo (Bill Gates) la gran intel.ligència que tenien.
A la tornada, a l'estació, els enginyers de Microsoft compren tan sols un bitllet, però quedant-se atonits ja que els programadors de Linux no en compren cap.
Un enginyer de Microsoft demana:
- Com penseu viatjar, sense bitllets?
Un programador de Linux respon:
- Mira i veuràs!
Al pujar al tren, els tres enginyers de Microsoft es posen en un lavabo i els tres programadors de Linux en un altre. El tren arrenca i ràpidament un del programadors de Linux surt del seu lavabo, se'n va cap a l'altre, truca a la porta i diu:
- Bitllet, si us plau!
---
Un enginyer de Microsoft, un d'Intel i un programador de Linux es troben dins un lavabo.
El de Microsoft, a l'hora de rentar-se les mans, ho fa a consciència, amb molta aigua i sabó, i per eixugar-se fa servir una pila de tovalloletes de paper, i diu:
- Els de Microsoft, el que fem, ho fem bé.
L'enginyer d'Intel, que també es renta a consciència, fa servir molt poca aigua i molt poc sabó, i per eixugar-se només usa la punta d'una tovalloleta de paper, diu:
- Els d'Intel, a més a més de fer-ho bé, ho optimitzem al màxim.
El programador de Linux, sense rentar-se, mira els altres dos i diu:
- Els de Linux no ens pixem a les mans...





